ARTICLES D'OPINIÓ

A contracorrent 

(Experiències del diari de viatge d’un regidor en el dia del seu comiat com a President de la Comissió de Compatibilitat Mediambiental de Collbató) 

Collbató, 28 de maig de 2005

El torxo és el totxoUn bon amic m’escrivia fa pocs dies: “La defensa del territori és una lluita constant plena de batalles, unes guanyades i altres perdudes. Anem contra corrent i el totxo és el totxo malauradament tant per dretes com per molts que es diuen d’esquerres. La manca d'imaginació, de veritable compromís pel futur, de no entendre que sostenibilitat és quelcom més que fer recollida selectiva d’escombraries, el tenir com a referent el "realisme" que sempre és estèril, etc.  porta a molts cap a actituds realment mesquines. Però, tu, jo i molts d'altres ,segurament més compromesos, estem per la utopia que sempre es creativa ja que difícilment s'hi arriba però no  volem  renunciar a fer camí cap a ella.......” .

El GIC i en general tots aquells que lluitem per un mon sostenible, som dels que anem a contracorrent, ho sabem: defensem el territori mentres  altres se’l juguen al monopoly, intentem complir els compromisos metres altres viuen de “compromisos”. 

Per avançar contra corrent cal sacrificar moltes hores i dies. Surts de casa quan el teu fill dorm i tornes quan ja és a dormir. Tot ho fas perquè un ideal et mou.  

I un dia, molts dels que estaven amb tu i et deien amic cauen en el parany de la via fàcil, et diuen que és millor nedar a favor del vent i et deixen sòl. Els elogis es converteixen en insults i s’obliden aquelles bones i males hores de treball conjunt, aquells moments de complicitat en front la dificultat, aquelles promeses que fas realitat i aquelles altres que no saps com t’ho faràs, aquells petits èxits fruit d’un treball intens, aquelles pizzes de matinada quan ja no saps per on continuar i tot el que pots fer és riure’t de les desgràcies d’un dia nefast. I a mig camí et diuen que s’ha acabat: El totxo és el totxo i el poder és el poder. 

Si algú es sent identificat amb aquesta lluita li diria: Amic, potser un dia et cansis però sempre hi haurà qui prengui el teu relleu perquè en el nostre diari de viatge està escrit que un dia el vent canviarà i aquells que sempre neden a favor es trobaran lluny del port i llavors seran massa febles per poder tornar. Avui, altres han decidit que jo estic de més en aquest viatge, m’han negat les il·lusions, tres anys d’intensa feina i m’han enviat a casa. Però aquí quedeu vosaltres. Us demano que seguiu defensant els vostres, els nostres ideals, perquè no ens podran fer fora a tots.

Aquell bon amic que m’escrivia, del que no diré el nom, és un home veritablement d’esquerres i un dels que després d’una lluita de més de 30 anys contracorrent ha fet possible entre altres coses el Parc Agrari del Baix Llobregat. El seu escrit acabava dient: “L'avantatge nostra respecte als nostres contraris és que ells s'emprenyen i nosaltres hi disfrutem”.

Agraeixo molt especialment al nostre tècnic de Medi Ambient, Josep Olivella, la seva enorme col·laboració i la seva estima per Collbató. He après molt d’ell 

Josep Estradé Calmet

Ex-Regidor d’Acció Territorial, Patrimoni i Medi Ambient de l’Ajuntament de Collbató

Grup municipal del GIC (Grup d’Independents de Collbató)